Aquí podem observar dos tipus simultanis d’expressió: a la part central esquerra, la cinestèsica-aquest fragments d’arc el centre dels quals pot ser el colze o l’espatlla-,en traços superposats i insistits, i les rodones, que, finalment, porten l’ autora a l’expressió de dos “senyors”: l’un força complet quasi al centre de la composició, i l’ altre quasi idèntic, a l’extrem dret, a la vora del paper. L’ús del color no és intencionat, canvia de tons per plaer, sense cap intenció més definida. Fuig del paper, a causa de l’embranzida de espatlla-colze-puny, i retorna per completar la forma.