Malgrat que l’autora ha desenvolupat l’etapa que li correspon per la seva edat, en canviar de procediment experimenta una regressió: això és degut al fet que dóna més importància a la matèria, a l’emoció de tocar-la directament, sense l’ intermediari del pinzell, de manera que els sentiments i les emocions deixen en segon terme el fluir del pensament formal. Mentrestant, descobreix que no cal eixugar-se les mans cada cop que canvia de to, perquè arriba a descobrir que cada dit pot “ser” un color. D altra banda, és un senyal molt positiu el fet que empleni tota la superfície del paper.