Aquí la línia de terra ja no és una ratlla que jeu sobre la part inferior del paper, ni el cel, una línia blava paral . lela que s’acosta a la part superior. La figura humana, els arbres i la casa descansen verticalment sobre un terra de perfil ondulat, el cel quasi ocupa una quarta part del pla és present el neguit per emplenar l’espai restant. La varietat de colors i formes i el dinamisme de la composició fan evident el sentit estètic de la criatura i la seva capacitat intel . lectual i perceptiva. Sembla que faci una regressió respecte als seus treballs actuals, però això passa especialment quan es pinta amb els dits: les puntes no permeten els detalls i es fa difícil controlar-los quan són plens de color; per això els tons solen barrejar-se i aconseguir efectes més interessants.