Es tracta d’un exemple força significatiu: observem, en primer lloc, la forma com hi són tractades les dues figures, la dona i la nena. En aquesta darrera figura, carregada de detalls, podem veure que la criatura es representa a ella mateixa: les seves sensacions, de quina manera se sent embolcallada per l’anorac, las botes i els pantalons, el braç esquerre, més llarg i doblegat amb una ran traça, i la mà que “sent” com agafa el paraigua, prolongació vertical de l’avantbraç i la mà; en canvi, el braç dret és força més curt, perquè no se’l “sent”.